Sovint em vénen a veure persones que senten culpa de sentir el que senten. Que se senten culpables del que els hi ha passat, com si per algun estrany motiu elles hagin provocat que tal persona s’enfadi, o es molesti, o desaparegui, o les rebutgi. I es declaren culpables de les pròpies circumstàncies. I el que jo sento quan escolto això és compassió. I una empatia molt gran.

Sí, tu que em llegeixes, a mi també m’ha passat. També m’he sentit inadequada, inhumana, invisible, i invàlida. Culpable de tot, i vergonya de ser com sóc. Així que quan ho escolto, ho reconec.

I deixa’m dir-te, que no és cert. Un nen, una nena, no és culpable que els seus pares treballin tot el dia, que tinguin una malaltia, que es morin, que es separin, que marxin de casa, que es discuteixin, que no sapiguen escoltar, que no entenguin què necessita una nena de 4 anys, ni un nen de 10 anys,… No és culpa teva. No va ser culpa teva que les persones que t’havien d’acompanyar, que t’havien de comprendre, no estiguessin disponibles pel que tu necessitaves. No és culpa teva arribar en aquest món i viure totes les coses difícils que has viscut.

Però el que sí sé, és que es pot superar. Es pot plorar tot el dolor, totes les tristeses, treure tota la ràbia i les injustícies, enfadar-se i cridar que no hi ha dret, i sentir tota la por d’estar sol/a, d’haver viscut amb persones que no sabien com acompanyar-te, o que no van respectar els teus espais, el que tu necessitaves, o que no van saber posar límits i van traspassar-los, i no van estar presents ni et van donar suport emocional quan ho vas necessitar. I després de tot, puc dir-te: no és culpa teva. No va ser culpa teva.

Només eres un nen, una nena, amb curiositat i ganes de viure, d’aprendre, de jugar, i sobretot, amb moltes ganes d’estar aquí, a la Terra. I totes les ganes d’estimar i ser estimat, de tenir un lloc en aquest tros de planeta, per a poder ser qui ets tu, sense ornaments, només tu, amb totes les teves cèl·lules, desigs, valors, i essència.

I això és el que segueixes sent, tu mateix, tu mateixa en tota la teva essència. Només hem de desfer la boira del que vam aprendre, i recuperar-te a tu. I una manera de començar és aquesta, comprendre que, no és culpa teva tot el que has viscut. Que hi ha opcions i que podem fer coses perquè recuperis la il·lusió i les ganes de viure dins teu. Si vols, aquí t’espero.

Últimas entradas de Mireia Forns Nadal (ver todo)

Responsable: Mireia Forns Navidad. Finalidad: gestionar el alta a esta suscripción y el envío de los mías publicaciones así como correos comerciales. Legitimación: es gracias a tu consentimiento. Destinatarios: los tuyos datos es encuentran alojados en mi plataforma de email marketing Mailchimp (ver su política de privacidad), no se cederán datos a terceros excepto obligación legal. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación o suprimir los tuyos datos enviando un email a hola@mireiafornsnadal.com. Información Adicional: Puedes ampliar la información en el aviso legal.

Suscríbete

Recibe en tu correo electrónico los últimos artículos.