Quan de petits/es no es van respectar els límits propis; quan tot era permès, i no hi havia respecte cap a tu; quan les teves necessitats eren un jeroglífic pels qui et cuidaven; quan hi va haver ús i abús de tu, de tipus físic, psicològic, emocional o energètic,… En tots aquests exemples, hi ha un denominador comú: l’adult que ets ara, sovint se sent confós, no sap què necessita realment, està constantment buscant a fora (a través dels altres, dels objectes, o d’activitats) allò que no troba a dins, que és seguretat.

La seguretat és l’element bàsic de la vida, perquè es pugui desplegar tota per dins i per fora. Si ens sentim segurs, podem créixer, podem viure. Si no, entrem en estats de supervivència, que a més, degut a la dissociació (és a dir, la protecció que fa el cervell), fa que no siguem conscients del nostre estat de supervivència, i ens creiem que sobreviure és viure.

En totes les situacions descrites, el nadó, l’infant i/o l’adolescent va créixer sense un sentit intern de seguretat, de confiança pròpia en si mateix/a. I sense això, tot el desenvolupament s’encamina a sobreviure, des de nivells més cel·lulars com l’expressió genètica, fins a sistèmics, com la generació constant d’adrenalina i cortisol, i el desgast fisiològic que implica, i a nivells emocionals, com la tendència a l’ansietat o la depressió i l’elevada reactivitat als estímuls, o nivells cognitius, com la tendència a la rumiació, el pensament obsessiu, o el control. Aquests estats van generant que poc a poc t’allunyis més de qui tu ets com a ésser humà. Si sobrevius, no vius. Si no et sents segur/a dins teu, no trobaràs cap persona, lloc, activitat o objecte que t’ho faci sentir, encara que la «ment» et digui que és allò el que et solucionarà tot. Fixa’t que només es la ment la que t’ho diu, perquè el teu cos, sovint està bloquejat, paralitzat, o bé, amb una hiperactivitat sense ordre ni direcció. El teu cos està desorganitzat, perquè està intentant sobreviure d’una amenaça interna. I no, no és que estiguis vivint una «guerra» o una amenaça, però el teu cos, fisiològicament, no rep les senyals de seguretat que necessitaria per deixar l’estat de supervivència i començar a viure, amb plaer, amb felicitat, preparat per rebre la vida, sinó que només intenta fugir o «canviar» «coses» en un intent de recuperar la seguretat.

A la teràpia, és l’element central que treballem, i des d’on s’articula la resta. No té res a veure amb l’autoestima, ni amb la confiança, ni amb la falta de motivació o d’hàbits saludables. Es tracta d’alguna cosa, més profunda, més interna, més vertebral, de l’eix de qui som com a esser humà. I quan obtens aquesta seguretat, tot canvia. Tu ja no ets qui creies, o pensaves, o senties,… Comences a ser tu de veritat. I aquí comença la vida. La teva, plena de tu. Amb tots els reptes i dificultats i límits que t’esperen, però també, amb totes la resiliència, la fortalesa, i els recursos adquirits en tot aquest procés de supervivència i de transformació que has viscut fins avui. Diria que, des de la meva pròpia experiència, val la pena aquest camí, i omplir totes les cèl·lules del teu cos de coratge per atravessar les ombres que implica aquest viatge. Perquè,… T’asseguro, que val la pena. A l’altre costat del riu, hi ha espai per tu, tal com ets, amb tota la teva vida.

Últimas entradas de Mireia Forns Nadal (ver todo)

Responsable: Mireia Forns Navidad. Finalidad: gestionar el alta a esta suscripción y el envío de los mías publicaciones así como correos comerciales. Legitimación: es gracias a tu consentimiento. Destinatarios: los tuyos datos es encuentran alojados en mi plataforma de email marketing Mailchimp (ver su política de privacidad), no se cederán datos a terceros excepto obligación legal. Podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, limitación o suprimir los tuyos datos enviando un email a hola@mireiafornsnadal.com. Información Adicional: Puedes ampliar la información en el aviso legal.

Suscríbete

Recibe en tu correo electrónico los últimos artículos.